Ressenya de l'alquimista - Paulo Coelho

divendres, 4 de març del 2016


   Títol: L’alquimista
   Autor: Paulo Coelho
   Pàgines: 177 
   Editorial : La butxaca.
   Enquadernació : Tapa blanda 
   Llengua: Catalana.
  
Quan una persona desitja realment quelcom, l’Univers sencer conspira perquè puga realitzar el seu somni. És suficient amb aprendre a escoltar els dictats del teu cor i a desxifrar el llenguatge que és més enllà de les paraules”. L’alquimista, relata la història d’un pastor de procedència andalusa, anomenat Santiago, que un dia deixa la seua vida tradicional, representada mitjançant un ramat d’ovelles, per anar darrere del seu destí. Un viatge pel desert que li suposa una riquesa espiritual i on la fi d’aquest, representa el símbol de l’unió entre l’home i els seus somnis. El seu destí, es troba a unes piràmides, amb un sentí mitològic d’unió entre el cel i la terra, que representaven els egipcis amb el vèrtex superior. Aquesta unió acompanya al sentit espiritual, i a la idea del destí en mans del déus.

Aquesta va ser la segona obra del brasiler en el món daurat de la literatura, l’obra, personalment, molt diferent a la seua primera novel·la Diari d’un mag, posseeix un gran valor simbòlic, i mitjançant una professió com és l’alquímia, fa una metàfora de la vida de tothom. És un obra de llum i ombres,  de persones encisades i altres desil·lusionades.

Citant a l’escriptor Héctor Abad Faciolince a la crítica que va fer a la revista Prodavinci, aquesta obra té una estructura simple, “ l’ABC dels contes “ un jove amb una missió, compren un viatge, s’enamora, supera obstacles i al final triomfa. Per a mi l’autor és més intel·ligent que tota mena de senzillesa. Arrossegat per la web de ‘’ La casa del libro ‘’ una de les meues favorites, i examinant els gustos de qui comentava negativament he aplegat a la relació amb l’obra de la Metamorfosi de Kafka, no en el sentit narratiu sinó en el simbolisme subtil d’aquesta obra. Hi ha qui es para a mirar què vol dir el passeig familiar al final de l’obra i per què és de dia, si tota la narració ocorre arran la nit, i s’adona de que és símbol d’alliberació d’una càrrega que no vols, i després està gent que carregarà amb tinta de ferro contra un final que titllaran com a ‘’simple’’. La seua lectura és una moneda al vent, on només hi ha dos opcions, o l’avorriment profund o el sentiment d’estar encisat per l’obra, fins al punt d’una catarsi espiritual. Per aquest motiu, les grans plomes de la literatura sempre han sabut tractar amb la mateixa base, dos tipus de públics, sense faltar-li el respecte a cap dels dos, diferenciats per l’exigència i les ganes d’exprimir el llibre fins a les arrels més profundes. L’altre tipus de públic, el situaríem en els que tenen prou amb les arrels més verdes que treuen el cap d’aquell bell arbre que suposa l’Alquimista. 


Aquest llibre, totalment recomanable des del meu punt de vista literari, fa que un lector tinga que esforçar-se per exprimir tot el suc d’aquest a taronja tant dolça que és l’Alquimista, a banda d’inculcar-te la idea de que escoltes més al teu cor, i menys a la teua ment, provoca en el lector un sentiment de pau espiritual amb les seues reflexions que pocs autors han aconseguit plantar eixa arrel dins de la meua ment.   


Àlvaro Munyoz Hernàndez.

4 comentarios:

  1. M'agrada molt aquesta publicació, Alvaro. De fet, tinc el llibre a casa i segurament serà el proper que caiga a les meues mans! M'encata les cites les que has emprat i com les has relacionades amb l'obra. No conec, encara, massa a P.Coelho però supose que ací queda reflectida la seua maestria, només en unes paraules: "Quan una persona desitja realment quelcom, l’Univers sencer conspira perquè puga realitzar el seu somni."

    ResponElimina
  2. Un llibre al·legòric, que defensa que l'amor és el que mou el món: "l'amor és la força que transforma i millora l'ànima del món" citant una conversa de Santiago amb els elements. Santiago parla amb el sol, i amb el vent, i li expliquen coses de la vida i del cor. Per això, com has dit, pot semblar un llibre "explicat per a nens", però després d'aquests llibres fabulados, s'amaga molt més, essència que molta gent no aconsegueix atrapar i d'aquí aquesta certa tírria de molts crítics i lectors a Coelho.

    Molt bona ressenya, Álvaro.

    ResponElimina

Vuestros comentarios alimentan el blog, así que ¡no os cortéis!

 
JOVES LITERARIS © 2012 | Designed by Bubble Shooter, in collaboration with Reseller Hosting , Forum Jual Beli and Business Solutions